A escassos dies de finalitzar l’any tothom s’afanya a realitzar les últimes compres per al sopar de la Nit de Cap d’Any. Aquests dies són especialment importants per al sector de la restauració i, per descomptat, no podran faltar el dotze grans de raïm. Ja sabeu que podeu comptar amb Cercali Millán per a proveir-vos en aquestes dates.

Són molts els restaurants que ofereixen exquisits menús per Cap d’Any acompanyats del cotilló, dels dotze grans de raïm de la sort, la festa i el resopó. Però… D’on prové la tradició de prendre dotze grans de raïm per a acomiadar l’any?

Encara que segur que penseu que és una tradició de tota la vida, el dotze grans de raïm només es remunten, com a molt, a mitjan segle XX.

L’origen de la tradició dels dotze grans de raïm

Hi ha moltes versions sobre l’origen de la tradició, així que les repassarem per a conèixer com realment va sorgir i es va implantar a Espanya i es va estendre pels països llatinoamericans.

Ja a la fi del segle XX les famílies adinerades celebraven la Nit de cap d’any amb xampany i raïm, influïdes per la burgesia francesa.

Al desembre de 1898 apareix un anunci publicat en diari “L’Imparcial” en el qual els productors promocionen “El raïm de la sort”. I aquest mateix diari de 1898, en una nota de la secció de Societat, es fa esment al lunch amb el raïm de la sort en la festa de cap d’any a l’Hotel dels Comtes de Romanones.

Però va ser l’any 1909 quan realment es va popularitzar i va estendre el costum de menjar els dotze grans de raïm. Un excedent de la collita d’aquest fruit va fer que les productores alacantines i murcianes intentessin incrementar el consum d’aquesta fruita, relacionant el raïm amb aquestes dates i amb la bona sort, una excel·lent campanya de màrqueting. La varietat de raïm blanc Aledo es va convertir en sinònim de Nit de cap d’any i es va popularitzar la seva venda en paquets de dotze ja preparats per a consumir l’últim dia de l’any.

El raïm, símbol de prosperitat

Un excedent va fer que el dotze grans de raïm cobressin un especial protagonisme l’últim dia de l’any, però ja des de temps immemorials s’associa aquesta fruita amb la prosperitat i la bona sort.

Segons la mitologia grega, Dionís (Bacus per als romans) era el déu del vi i de la Vinya. Representava el plaer i l’alegria de viure. Per tant, en el culte a aquesta deïtat el vi era la beguda fonamental, perquè s’afirmava que embriagant-se de vi s’establia un contacte místic amb aquest déu.

Un significat més “terrenal” és el de prosperitat, perquè des de fa segles el cultiu de la Vinya, l’exportació de raïm i la producció de vins han estat els pilars de l’economia de molts països.

Nit de cap d’any en altres llocs del món

A Dinamarca llançar un plat contra el terra a la porta del veí és una mostra d’afecte i bons desitjos. Amb aquest gest els desitgen prosperitat per a l’any vinent.

Les 12 campanades tan tradicionals a Espanya es queden més que curtes al Japó. Els temples japonesos fan sonar les seves campanes 108 vegades per a purificar els 108 desitjos mundans que causen el sofriment. Després del repic, els japonesos brinden amb amazake, un licor calent molt apropiat per al fred del recentment estrenat any.

A Puerto Rico, la gent llança aigua per les finestres per a desfer-se dels problemes de l’any que acaba. D’aquesta manera es desfan de tot el dolent de l’any anterior per a rebre el nou any nets i plens de sort.